La Capacitat d'Aprenentatge en les Persones Majors
L'aprenentatge en la vellesa té una relació molt forta amb la motivació que la persona major tingui per a iniciar una tasca, desenvolupar un projecte o aprofundir en un tema. La psicogerontóloga Olga Sanz, autora i col·laboradora en Infoelder.com ens explica aquest interessant tema, el qual està en total relació amb l'envelliment actiu.
La capacitat d'aprenentatge que té cada individu està directament relacionada amb la seva capacitat intel·lectual i ors factors, entre els quals destaquen els motivacionals. Existeixen en l'actualitat massa tòpics, sens dubte erronis, sobre l'envelliment, i un d'aquests tòpics és que en aconseguir una certa edat una persona és “massa major per a aprendre”. Aquesta sentència manca de total sentit, més encara quan la persona té menys de 60 anys, però Què ocorre amb les persones majors de seixanta anys?
Succeeix que la seva capacitat d'aprenentatge continua sent realment àmplia, sobretot si també es mantenen amplis els factors motivacionals de què cadascun disposa.
És possible, sens dubte, aprendre la mateixa classe de coneixements i habilitats als seixanta-cinc anys que als divuit. Hi ha factors, no obstant això, que poden influir que es doni un detriment en el rendiment de la persona major, com per exemple la disminució de l'agudesa sensorial (hipoacúsia, dèficit de visió), major fatigabilitat, etc.; però cap d'aquests factors estan directament relacionats amb la disminució en la capacitat d'aprenentatge.
És a dir, existeixen per descomptat certes facultats mentals que sofreixen el pas del temps, com la memòria, la capacitat de concentració i l'agilitat mental, però són facultats que poden compensar-se, per exemple, amb una alta motivació i un gran interès cap a la tasca.
Què és la motivació i per què és tan important?: La motivació és el desig constant de superació. La motivació és intrínseca quan la persona fixa el seu interès en el fet de realitzar una activitat pel plaer i la satisfacció que experimenta mentre aprèn, explora o tracta d'entendre una cosa nova.
De fet, diversos estudis sobre aquest tema han demostrat que les persones d'edat avançada són capaces d'obtenir nivells de coneixement iguals o majors que els de les persones més joves si disposen d'una alta motivació per a això.
S'ha vist que un factor definitiu i concloent sembla ser l'ús d'estratègies d'aprenentatge diferents per a les persones majors, com per exemple el fet de no tenir tant en compte la rapidesa en la tasca, sinó la qualitat i el propi gaudi d'aquesta.
Així doncs, resulta meravellós veure com una persona major estudia amb molt d'interès i constància una llengua estrangera, o és capaç d'interessar-se apassionadament per àrees tan variades com la teologia, l'esport (no només físic sinó també mental , com els escacs), la història, la música, la pintura, la geografia, el bricolatge, la ceràmica, el turisme, etc.
És responsabilitat de tots fomentar que els nostres majors realitzin aquestes i altres activitats, perquè és ben sabut que una de les millors formes d'envellir consisteix a iniciar l'aprenentatge d'una nova tasca que obri la curiositat cap a altres horitzons.
Interessar-se per aprendre coses noves en aquesta edat és la millor manera sens dubte de lluitar contra els sentiments de solitud i contra l'aïllament; és la forma de demostrar-se a un mateix que encara queda molt per fer i que la finalitat de les seves activitats ja no estan, per sort, en l'obligació d'aprovar una assignatura o en la necessitat de treure unes oposicions o d'obtenir un ascens, sinó en el propi “saber per saber”, en el gaudi de “aprendre perquè gaudeixo aprenent, perquè m'interessa aquesta activitat de forma personal”.
La participació activa en activitats culturals resulta fonamental per a mantenir una bona capacitat intel·lectual. La ment ha de ser exercitada de la mateixa manera que el cos. La intel·ligència d'una persona no es deté a cap edat determinada. Factors individuals com la creativitat i la curiositat de l'ésser humà poden i han de continuar desenvolupant-se sempre.
Fòrum: Envelliment actiu i manteniment de les capacitats cognitives
Diversos estudis realitzats amb persones majors han posat de manifest que si la persona s'envolta d'un ambient estimulant i té al seu abast la possibilitat de realitzar activitats que resultin del seu grat i interès, és possible i molt probable no només que augmentin les seves facultats cognitives (mentals) sinó que augmenti també el sentiment de gratificació personal i amb ell la qualitat de vida percebuda.
No existeix cap dubte que la inactivitat física provoca malalties i rigideses musculars que comporten a una ràpida deterioració de l'organisme. Aquesta realitat no es limita només al cos, sinó també i amb una gran magnitud a les capacitats mentals.
Conseqüentment, l'educació i la formació no ha de tenir límit d'edat, deu ser permanent, ja que és una realitat que a qualsevol edat l'ésser humà s'assegui gratificat pel coneixement “per se”, pel propi enriquiment personal que li aporta interessar-se per una matèria i esprémer d'ella tot el contingut possible.
Com va dir una vegada un savi “l'interessant del viatge no està en l'arribada sinó en el propi camí”…
Escrit per: Olga Sanz Lucas
