Recerques recents han demostrat que els qui no compten amb cap cercle social o es relacionen poc corren major risc de perdre la memòria amb els anys.

En 2008 un estudi havia posat a prova aquesta associació analitzant dades del Health and Retirement Study (HRS), un relevamiento bianual d'adults majors que va començar en 1992 finançat per l'Institut Nacional de l'Envelliment estatunidenc. Es va incloure una mostra representativa de majors de 50 anys que resideixen en aquest país.

Investigadors de l'Escola de Salut Pública d'Harvard van utilitzar informació reunida entre el període 1998-2004. Van trobar que les persones amb nivells d'interacció més alts amb la família, amics i uns altres tenien més possibilitats de mantenir les funcions cognitives amb el pas del temps.

Aquesta connexió va resultar particularment destacada entre els qui estan més exposats a sofrir demència, aquells amb menys de 12 anys d'educació i els qui tenien trastorns vasculars (hipertensió, diabetis o apoplexia). I atès que les interaccions socials van ser mesures abans que el declinamiento cognitiu es fes notar, pot considerar-se que la relació causa-efecte en aquest cas és evident.

Xarxes socials reals

La demència senil és un procés propi de l'ancianitat que es manifesta per sobre dels 70 anys i que implica una pèrdua global i irreversible de les funcions psíquiques i de les propietats intel·lectuals superiors. Es tracta d'un procés diferent de l'envelliment normal, en el qual la declinació de la vitalitat és evident, però sense pèrdua de les funcions de l'activitat psíquica.

Un altre estudi que va fer Kaiser Permanent Southern Califòrnia, una gran organització que s'ocupa del manteniment de la salut, va posar la mira sobre l'efecte que van tenir les xarxes socials sobre 2.200 dones. Aquestes participants, que tenien no menys de 78 anys, no mostraven cap símptoma de demència en 2001, quan va començar l'estudi.

Aquestes dones van ser seguides a través d'entrevistes durant els següents quatre anys. Els autors del treball van trobar que les dones amb les xarxes de relació social més àmplies van tenir menys probabilitats de desenvolupar demència que aquelles que estaven més aïllades. Aquest fet, segons es va comprovar, ocorria àdhuc deixant de costat altres condicions, tals com l'edat, l'educació, la depressió i altres problemes de salut.

Intents per explicar-ho

Si bé dels estudis no sorgeix el mecanisme pel qual la integració social protegeix a les persones majors contra la declinació de les seves funcions cognitives, l'autor del treball suggereix algunes possibilitats. El contacte social regular podria no només promoure comportaments saludables, sinó també fer més fàcil aconseguir ajuda mèdica quan és necessària. Els amics i la família poden donar suport a una persona perquè faci més activitats i exercicis, i brindar-li motivació per a cuidar-se.

A més, quan la gent està més integrada dins d'una xarxa social i s'assegui recolzada en les seves relacions, experimenta menys estrès, la qual cosa evita disparar hormones que poden interferir amb el funcionament cerebral. Una vida social rica també és més estimulant emocional i intel·lectualment, la qual cosa exercita al cervell i promou millors connexions neuronals i major creixement de les cèl·lules nervioses.

Si bé els estudis que es van utilitzar són únics a causa de la gran quantitat de dades obtingudes al llarg de diversos anys, la seva limitació és que no incloïen majors detalls sobre la qualitat de les connexions socials que van tenir els participants i que només abastava a dones. No obstant això, els resultats donen suport a la teoria que les xarxes socials són una gran ajuda per a mantenir la salut intel·lectual en edats avançades de la vida.

Per tant, fins que pugui avançar-se en el tractament farmacològic de la demència, i encara després, els programes que apuntin a mantenir als adults majors socialment actius poden brindar molt bons resultats. Tal és el cas dels tallers per a la memòria que es realitzen en alguns centres de jubilats, on a més de realitzar-se exercicis per a enfortir les aptituds intel·lectuals, s'estableixen vincles amb persones de la mateixa etapa vital.

Font: La Gaceta de Tucumán